Malalties Projectes Campanyes Altres informacions

LEISHMANIOSIS 18/10/2005 La Leishmània és una infecció que és transmesa per paràssits unicel.lulars (leishmànies). En tot el mon es distingeixen tres classes de Leishmània, la cutània ( la de la pell), la mucocutània (de les mucoses) i la visceral (dels òrgans interns). A Europa, als països mediterranis (per exemple el sud de França, Itàlia, Grècia i Espanya) existeix un tipus d'aquests paràssits i sembla ser que només són mortals per als gossos. COM ES TRANSMET LA LEISHMANIOSIS Els agents de la Leishmània són paràssits molt petits que són transmesos per un mosquit anomenat phlebotomus. El mosquit s'alimenta de la sang infectada d'un animal amb Leishmània i la transmet a un altre amb la seva picada. El temps de incubació pot variar d'unes setmanes a molts anys. Per la varietat dels símptomes possibles és difícil detectar la malaltía. Una senyal freqüent són lesions a les orelles en forma d'escames, moltes vegades s'arriben a fer petites ferides, amb caspa a les orelles, cap, i més tard, la resta del cos. Tot això és acompanyat de petites úlceres obertes, aquestes ferides normalment són de forma circular i són molt difícils de curar. L'animal va perdent el pèl en diferents parts del cos, en les quals, més tard, apareixerà una úlcera. La primera part a ser infestada és el cap, després les extremitats posteriors i més tard la resta del cos. Els animals infestats poden perdre la gana, les ungles poden créixer molt ràpid, treure sang pel nas, tenir diarrea crònica i perdre pes. Tot això és seguit d'anèmia, debilitat i fallada del sistema renal, la causa de mort més freqüent dels animals amb Leishmània. Molts gossos poden portar els agents infecciosos durant molts anys sense que mostrin símptomes de la malaltía i a vegades mai arriben a posar-se malalts. TERÀPIA La Leishmaniosis es pot tractar, i teòricament també és curable. L'Alopurinol, un medicament de la medicina humana provoca una retirada de les leishmànies a la sang. Després de quatre mesos de tractament, moltes vegades, el resultat de la prova pot sortir negatiu, és a dir, que ja no hi ha més anticossos a la sang. No obstant, s'ha de seguir fent analítiques regularment. En períodes d'estrés o amb una malaltía que baixi les defenses de l'animal, un simple refredat és suficient, les leishmànies poden multiplicar-se de seguida i llavors es necessitarà un nou tractament. Amb una Leishmània aguda amb símptomes, aquest tractament serà insuficient, en aquest cas també s'utilitzarà Glucantime, medicament injectable, el tractament amb el qual tindrà una durada bastant llarga i vigilat per un veterinari. Moltes vegades té efectes secundaris però també és molt efectiu, el 80% dels gossos perden tots els símptomes després d'aquest tractament. Un medicament nou que cada vegada s'està utilitzant més és Miltefosin, desenvolupat pel professor Eibl de l'institut Max-Planck a Göttingen. Es diu que Miltefosin pot aconseguir una curació completa, a vegades, però també té molts efectes secundaris i no és el medicament miraculós que tothom esperava. En aquests dies s'està investigant per desenvolupar una vacuna que també ha de curar els gossos infestatas. En tres o quatre anys aquesta vacuna ja es podrà comercialitzar.